Àsia

Kyoto va ser la capital del Japó i la residència de l’emperador des 794-1868.

Explorant el continent

El continent més gran del món es localitza a l’hemisferi nord del planeta. És, així mateix, el més divers i més habitat de tots, amb un 60-61 per cent de la població mundial.

Àsia i Europa no estan físicament separats doncs formen part d’una massa de terra nomenada Euràsia, però tots dos es consideren continents diferents pel fet que cada un té les seves pròpies característiques ètniques, lingüístiques, històriques i, en general, culturals.

El continent asiàtic és el més poblat de la terra amb més de la meitat de la població mundial.

“És el continent més poblat, ja que té al voltant de 4.4 milers de milions d’habitants.”

Descripció geogràfica

Amb els seus prop de 44’579,000 quilòmetres quadrats, Àsia és el continent que cobreix una tercera part de l’àrea terrestre, és a dir, un 30 per cent. També és el més poblat, ja que té al voltant de 4.4 milers de milions d’habitants que mostren una gamma variada de trets físics. L’idioma més parlat d’Àsia i el món és el xinès mandarí , però el nombre d’idiomes i dialectes és grandíssim; només a l’Índia es parlen unes 800 llengües.

Els límits d’Àsia són: l’oceà Àrtic al nord, l’oceà Índic al sud i l’oceà Pacífic a l’est. Per convenció cultural, està separat d’Europa per les muntanyes Urals, la mar Caspi, el mar Negre, el riu Ural i les muntanyes del Caucas. Descansa sobre la placa euroasiàtica en la seva major part, sobre la placa àrab en la seva secció sud, sobre la placa índia en el subcontinent Indi i sobre la placa euroasiàtica a la regió més oriental.

La seva altitud mitjana és de 914-1,220 quilòmetres, major a la dels altres continents. Gran part del relleu és muntanyós i és a l’Àsia on es troben els pics més alts del món, si bé es troben també planes, deserts i profundes conques. El cim més alt és la muntanya Everest, que és de fet el més gran del món; mesura 8,848 metres d’altura i es localitza entre la Xina i el Nepal. La regió oest de Sibèria es caracteritza per ser plana, però Sibèria central i oriental posseeixen diversos altiplans, de les que l’altiplà tibetà és la més alta. Sobresurt una llarga cadena muntanyosa: la serralada de l’Himàlaia té més de 2,500 quilòmetres d’extensió i separa el subcontinent Indi de la resta d’Àsia.

En l’altiplà tibetà es troben diverses glaceres, el gel i neu alimenten múltiples rius com l’Obi, el Yenisei i el Lena, els quals desemboquen a l’oceà Àrtic. Al Pacífic desemboquen el Amor, el riu Groc, el Mekong, el Si-kiang i el Iang-Tsé, el més llarg del continent amb els seus 6,300 quilòmetres de longitud. El llac Baikal, al sud de Rússia, supera en profunditat a tots els altres llacs: té 1,642 metres i conté un 20 per cent de l’aigua dolça no congelada del món.

A causa de la seva enorme extensió, Àsia compta amb una àmplia varietat de climes. A la regió de Sibèria predomina el clima àrtic i subàrtic, mentre que el sud-est d’Àsia i l’Índia es distingeixen pel seu clima tropical i humit.

“La cadena muntanyosa de l’Himàlaia té més de 2,500 quilòmetres d’extensió”

Fauna i flora del continent Asiàtic”

La vegetació d’Àsia està relacionada amb el tipus de clima. A la zona àrtica es presenta la tundra, al centre predominen les estepes, a les planes siberianes es troba la taigà i les selves cobreixen bona part dels territoris del sud-est, com a Malàisia i Indonèsia. Un cas a part és el de la península aràbiga, on el terreny sol ser pedregós i tenir vegetació poc cridanera. Sense cap dubte, el cultiu més important de moltes regions asiàtiques és l’arròs.

La fauna asiàtica està principalment representada per animals com els tigres, l’ós panda, l’elefant asiàtic, el rinoceront indi i rinoceront de Java, els orangutans, els tarsios, el panda vermell, el iac, el macaco japonès, etcètera. Àsia meridional concentra un 10 per cent dels peixos del món, mentre que tot el continent allotja unes 100 espècies de tortugues.